Lo substantiu
Lo genre e lo nombre :
Lo genre
Lo nombre
Excepcions
Hens los noms
compausats
-
Lo substantiu (lo
nom)
Lo nom qu'es ua unitat deu
lexic qui's pòt combinar dab articles, promoms
demonstratius, possesius ; merca deu genre e deu nombre. Quan
pareish l'adjectiu qualificatiu, l'amassada aquera que
s'apèra lo grop nominau
; lo nom que n'es lonod.
Hens los noms, que cau destriar lo nom pròpi
e lo nom commun :
Francois, Eiffel,
Montréal, Fort-de-France, Seine
(que pertòca monde,
bèstias, causas)
drapeau,
élève, armée, littérature, front,
nacion
(mot pres en
generau)
Tornar
- Lo genre e lo
nombre
-
Lo genre
Mei generaument lo genre (masculin, feminin) qu'es en
francés, la categoria deus mots (nom, pronom, adjectiu,
article, participi passat) qui es portada suu diccionari : sii lo
masculin sii lo feminin. Ne i a pas nada variacion.
Aquera categoria qu'es exprimida per lo mot eth medeish o tanben
per los mots arrond.
Merca deu
feminin : e
|
Excepcions
|
Mots masculins
acabats dab e
|
Mots feminins
shens e
|
la lampe
l'allée
la lumière...
|
le musée
le lycée
le foie...
|
la souris
la fierté
la foi...
|
Tornar
- Lo nombre
Lo nombre (singulier, pluriel) qu'es la categoria
gramaticau de la consideracion deu conde entà especificar
l'unitat (singular) ou la pluralitat (plurau).
Lo plurau que's forma en ajustar un s au singular lhevat lo mots qui s'acaban
per (e)au e eu : que'us cau hicar ua x.
Vos amistraversent aux
feuxrouges ou sur les clousen lisant dans
les journauxles détailssur l'affaire des
vaisseauxspaciaux de l'armée
française.
Totun, los mots que s'acaban per s, x, z non prenen pas
nada merca deu plurau.
A Paris les prix
des différentes sortes
de rizne cessent de croître.
Tornar
- Excepcions :
Singular
|
Formacion
|
Plurau
|
Exemples
|
bijou, caillou,
chou, genou,
hibou, joujou
|
Lo mots en ou
que
hèn lor plurau dab x
|
bijoux, cailloux,
choux, genoux,
hiboux, joujoux
|
Marianne a de beaux bijoux.
|
bleu, pneu
|
Lo mots en eu
que
hèn lor plurau dab s
|
bleus, pneus
|
La Liberté a les yeux bleus.
|
landau,sarrau
|
Lo mots en
(e)au que
hèn lor plurau dab s
|
landaus, sarraus
|
Voici de beaux landaus pour
les enfants de France.
|
bal, carnaval,
chacal, festival,
régal, etc.
|
Lo mots en al
que
hèn lor plurau dab aux
|
bals, carnavals,
chacals, festivals,
régals, etc.
|
A Limoges, il assiste tous les ans
auxfestivals de la
francophonie.
|
bail, corail,
émail, fermail,
travail, vantail,
vitrail
|
Lo mots en ail
que
hèn lor plurau dab aux
|
baux, coraux,
émaux, fermaux,
travaux, vantaux,
vitraux
|
Le maire du vilage privilégie les
travaux d'intérêt
général.
|
N.B.
Que i a quauques mots qui en francés n'an pas
nat singular (ténèbres, fiançailles,
obsèques, moeurs), qui càmbian de sens segon
lo genre (un ciseau, des ciseaux) e tanben
objèctes qui son mercats indiferentament peu singular o peu
plurau (l'escalier, les escaliers ; le pantalon, les
pantalons).
Tornar
-
Hens lo cas deus noms
compausats :
Règla
|
Composicion
|
Exemple
|
Excepcion
|
Los mots
incambiadís
que'n demoran.
|
advèrbi-nom
prep.-nom
|
des non-lieux
des avant-propos
|
-
|
Los verbes que son
incambiadís.
|
vèrbe-nom
vèrbe-vèrbe
|
des tire-bouchons
des laissez-passer
|
-
|
Los noms que prenen
la merca deu plurau
(lhevat los noms qui
segueishen ua preposicion)
|
vèrbe-nom
adjectiu-nom
nom-nom
nom-prep.-nom
|
tourne-disques
basses-cours
oiseaux-mouches
des arcs-en-ciel
|
des abat-jour
grand-mères, demi-francs...
années-lumière, timbres-poste...
bêtes à cornes, des
tête-à-tête...
|
Los adjectius que pre-
nen la merca deu plurau
|
adjectiu-adj.
adjectiu-nom
|
des sourds-muets
des basses-cours
|
-
grand-mères, demi-francs...
|
Tornar
|